El cas d'un cuiner de qui es vol venjar un grup d'alumnes, o el d'Elisa, que es va esvair un dia de pluja intensa i vent desfermat, en són bona mostra.
La resposta a les angoixes que recorren aquestes pàgines sovint es troba més a prop del que els personatges mateixos sospiten. Un roure, un mirall o un telèfon que engoleix persones poden ser-ne la clau.
Però hi ha casos que no tenen explicació.
Per això, a la pregunta de si creus en els fantasmes, hi ha qui respon amb veu tremolosa: «No, però em fan molta por».
4 comentaris:
Anna aquet llibre no el vas porta a l'escola me llegit l'esplicasio i te bona pinta.
Ja ho sé Bad Pat, si t'interessa, pots anar-lo a buscar a la biblioteca. És un llibre amb bastantes històries i algunes són millor que les altres, però no crec que et fessin gaire por.
M'agraden els fantasmes
A mi també m'agraden els fantasmes, però els d'aquest llibre més aviat fan riure que por.
Publica un comentari a l'entrada