21/8/10

Los amores lunáticos - Lorenzo Silva

La novela Los amores lunáticos, de Lorenzo Silva, se escribió hace pocos años, exactamente en el 2002.
Es un relato protagonizado por un joven del barrio madrileño de Carabanchel, un chico de 16 años que se ve envuelto en un lío de faldas por dos chicas, de distinta edad y muy distintas en general.
Un chico que nunca había sentido el cosquilleo del amor, tan siquiera ni de cerca, lo vivirá doblemente.


En mi opinión, es un libro que narra una bonita historia, cosas que a muchos chicos les pasan. El autor utiliza un lenguaje muy sencillo, de esa forma la lectura no se hace dura. Yo ya he leído algunos libros de este autor y nunca termino decepcionado; se ve que se siente muy relacionado con los jóvenes.

36 comentaris:

feo ha dit...

Aquest llibre te mases coses d'amor

Anna ha dit...

Massa?
Ai ai ai
L'amor mai és massa.
Si no pregunta-ho a algú que coneguis i estiqui enamorat, ja veuràs...

Bone ha dit...

no me agrada aquest llibre

charlie i la fábrica de xocolate ha dit...

es ke son mu enamorosos perke estan enamorats per aixo son novius!$$$$

Anna ha dit...

Hola Bone.
No t'agrada per què encara no t'agraden les històries d'amor?
Petonets
(Per cert, de quin llibre ha sortit el teu pseudònim?)

Anna ha dit...

Suposo que sí que estan enamorats Charlie, però no tots els enamorats són novios.
Tu creus que els protagonistes ho són?

Anònim ha dit...

he lolegit 2 capitols i m'ha agradat
molt aquesta historia

capitan nemo ha dit...

aquest personatge no vol enamorarse pero ja se ha enamorat de 2

la castañyera ha dit...

Hola jo estic a la pagina 6 i m'ha agradat.:D

Anna ha dit...

Hola anònim (posa't un nom, sinó no sabré qui contesta)
Realment l'amor pot fer històries divertides, i de vegades tristes.
Tu què en penses d'això d'enamorar-se?

Anna ha dit...

Coses que passen amb l'amor, Capità Nemo, molt sovint no decidim de qui o quan ens enamorem, és una cosa que apareix així,
o no,
tu què en penses?

Anna ha dit...

Hola Castanyera, bona nit.
Penses que el que explica el llibre és realista? Podria ser veritat?
Un petonet.

Bone ha dit...

Aquest llibre m'hal van canviar li vaig dir a la meva mestra i li vaig dir no m'agradaba i no m'el llegir desde ai

Anna ha dit...

Ei Bone, hola.
Encara no m'has dit d'on surt el teu pseudònim.
I quin llibre llegiràs?
Que tinguis un bon dia.

castañyera ha dit...

no

Anna ha dit...

Hola castanyera.
Per què no?
Cap cosa podria ser veritat?
Jo em pensava que una mica realista sí que era.
Fins aviat.

Anònim ha dit...

en bone no s'ha llegit el llibre de los amores lunaticos

Anna ha dit...

Ei Toni Stark, cadascú parla del que ha llegit ell i del que fa, no del que fan els altres.
Un petó

capitan nemo ha dit...

hola ana (capitan nemo i anonim soc jo pero m'he equivocat)
tens raó en les respostes que m'as
dit,pero en el capitol 3 el protagonista s'enamora de una noia que era una insolent pero ell nomes pensa si es guapa o no

Anna ha dit...

Bon dia Capitan Nemo.
És ben veritat que molt sovint apreciem les coses pel que semblen per fora sense fixar-nos en com són per dins, i això tant val per les persones, com per tot.
Un petó

capitan nemo ha dit...

si tens raó

capitan nemo ha dit...

pero en el capitol 4 augmenta la pasio per ella

Anna ha dit...

Això em sembla que és el que sol passar en l'amor, Capitan Nemo, fins que se n'adoni de com és de caràcter(o no).
Un petó.

capitan nemo ha dit...

jo no penso lo mateix pero si tu ho
dius deu ser veritat

Anna ha dit...

Ah no Capità Nemo.
Totes les opinions són vàlides, les teves també, i sobretot per a tu.
Com ho veus tu?
Una abraçada

capitan nemo ha dit...

doncs jo penso que primer s'a de saber si es simpatica i si es adequada per a tu i despres mirar si es guapa o no perque jo prefereixot tenir una novia lletja pero que em tracti be que no pas una guapa pero que sigui una mal educada,imertinent,etc.
tu que en penses?

Anna ha dit...

Penso bastant com tu Capitan Nemo, i fins i tot, de vegades, penso que un noi (una noia en el teu cas) que no és gaire "Maco", si us enteneu, és simpàtic, l'estimes... pot arribar a semblar-te el més guapo del món.
Perquè això de guapos és molt personal.
Un petó

capitan nemo ha dit...

si es vreritat

capitan nemo ha dit...

vaig per el capitol 17 i mola moltissim.
pero al capitol 11 es va enamorar d'una mestra

capitan nemo ha dit...

i el protagonista li va donar un poema a la vanessa que es una nena de la que tambe´es va enamorar i li va demanar que l'invites a fer una volta per res!!

capitan nemo ha dit...

i el protagonista li va donar un poema a la vanessa que es una nena de la que tambe´es va enamorar i li va demanar que l'invites a fer una volta per res!!

Anna ha dit...

Ei Capità Nemo, què és el que és veritat, que estimar fa veure la gent guapa, o que el concepte "guapo" és molt personal.
I
Tu creus que la poesia és un bon sistema per a enamorar a algú?
Un petó

capitan nemo ha dit...

m'he acbat el llibre i al final la vanessa s'enva a barcelona i quan es trobar amb el protagonista per internet no es reconexien i era molt gracios

castañyera ha dit...

una mica realista

Anna ha dit...

Hola Capità Nemo.
Celebro que t'hagi agradat el llibre i li hagis trobat un final d'humor. Massa sovint l'amor acaba de manera trista i això a mi no m'agrada.
Penses enamorar-te alguna vegada?
Fins aviat

Anna ha dit...

Hola Castanyera, jo també crec que és bastant realista, tot i que algunes coses les exagera.
Coneixes algú que s'assembli una mica a algun personatge del conte?
Un petó